Història i patrimoni
L’Espai històric
Cortesia del Consell Cultural de les Valls d’Àneu
L’edifici històric de l’ermita de Mare de Déu de Bellero fou un temple de tres naus amb embigat de fusta, probablement erigit durant el segle XI sobre un temple anterior.
A les fotografies veiem clarament l’absis central on s’obren tres finestres amb arcuacions cegues i les corresponents lesenes característiques del romànic llombard.
Segons l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) possiblement fos el temple de Son Sobirà, centre d’una comunitat de pastors de la qual en trobem vestigis en espais estratègics de pas ramader, com ara túmuls situats en indrets elevats del territori.
Malauradament, l’any 1936 l’edifici fou espoliat del seu ornament litúrgic i segons la bibliografia la talla romànica de la Mare de Déu de Bellero fou cremada, encara que testimonis del poble asseguren que acabà sent preservada i oculta.
Gràcies a una descoberta recent, a l’Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya trobem una fotografia catalogada de l’interior del temple que correspon a una època anterior als anys 30 del segle XX. S’observen clarament nombrosos “exvots” exposats a ambdós costats de les parets, fet que caracteritza la imatgeria de les devocions marianes miraculoses que sovint trobem a diferents indrets de Catalunya.
Això ens indica que fou un lloc de veneració i curacions miraculoses on la tradició popular s’arrela amb la Mare de Déu de Bellero.
Interior santuari (Arxiu Centre Excursionista de Catalunya)
Fons CEDPIR
Posteriorment a la Guerra Civil, l’edifici entrà en un procés de ruïna fins que fou enderrocat als anys 50 del segle XX en obrir se una pista forestal per la part de la obaga de Son.
De tot el conjunt només se’n conserva la pica d’aigua beneita, actualment dipositada a l’església de Sant Just i Sant Pastor de Son.
Cortesia del Consell Cultural de les Valls d’Àneu
El nostre projecte
El bosc de ribera
Els marges del riu disposen d’una vegetació característica, que s’anomena vegetació de ribera.
El Prat de l’Ermita té un alt valor ecològic.
Son
El nom de Sonne apareix documentat per primera vegada l’any 839 referent al poble de Son. És un nom germànic que es tradueix literalment com a Sol.
Activitats
- Culturals
- Naturalistes
- …
Contacte